Benvinguts.

Amants de la cultura en general i del cinema en particular, aquest és el vostre lloc. Benvinguts.

Passem directament al sèptim art, eixe que ens permet veure-ho tot a través d'un objectiu del qual no volem separar-nos mai, eixe que ens ha atrapat i no volem que ens solte perquè els seus braços ens tenen agafats i és on millor ens sentim, eixe que ens ha tret sentiments desconeguts i que molts d'ells mai se n'han anat i no ho faran, eixe que va començar a París, el 28 de desembre de 1895... ejemm, perdó, me n'he anat. Bé, no importa, ara ja sabeu de qui parlaré al meu blog, és un bon amic meu i espero que us caiga igual de bé que a mi, poc a poc us l'aniré presentant i encara que moltes vegades es posa tontorrón, canvia de look o inclós de tant en tant pareix que ens insulta, la major part del temps és un cel i ens cuidara molt bé.

M'agradaria començar fort, amb la meva pel·licula preferida, la que personalment crec que és una obra mestra al barrejar cinema i poesia, aquest film gira en torn a un fragment d'un poema d'Oliverio Girondo.

"Me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo; un cutis de durazno o de papel de lija. Le doy una importancia igual a cero, al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o con un aliento insecticida. Soy perfectamente capaz de soportarles una nariz que sacaría el primer premio en una exposición de zanahorias; ¡pero eso si! – y en esto soy irreductible – no les perdono, bajo ningún pretexto, que no sepan volar. Si no saben volar ¡pierden el tiempo conmigo!"

És una meravella, una síntesi perfecta del nostre amat cinema i la delicada poesia de Mario Benedetti, Juan Gelman i el gran Oliverio Girondo.

Bé, hem parlat de cinema i de poesia, no acostumo a donar-ho tot a la primera cita, però crec que hem de parlar també de música, però de música bona, de la que us agrada o si no la coneixeu, de la que sé que us agradarà. Vosaltres ho demaneu, i “una mujer desnuda y en lo oscuro” us ho dona, y no, no em referixo a Laura Put amb els seus modelitos sexys punxant al Ocho y Medio, o sí...

Los Punsetes - Los tecnócratas.